POETES ASTURIANOS D’ENTESIEGLOS (XIX-XX) EL AMIGO MANSO Bienvenía al mundu XOSÉ LLUÍS CAMPAL Siempres tentó l’usu de la fala vernácula inclusu a los que nun teníen el vezu de char mano d’ella: ehí tán, ente munchos más, los casos del dramaturgu Atanasio Palacio Valdés, del prehestoriador José Manuel González, del xurista, académicu y caderalgu Félix de Aramburu o de l’eminente folclorista y diputáu Juan Menéndez Pidal, que foron esporádicos poetes bables. A tan illustre nómina axúntase agora’l modestu vate xixonés Antonio Hevia Torres, que roblaba les sos abondoses collaboraciones en prensa col galdosianu alcuñu d’El Amigo Manso, y que dexó espublizaos tres cartafueyos en castellán (‘Violetas’, ‘Fontana de aldea’ y ‘Palomas blancas’). Embaxu l’epígrafe ‘Decir asturiano’ |