COVARÓN

Ramón Lluís Bande




8 avientu 2020

Ye increyible como l’escritor y periodista Juan Antonio Cabezas –nun artículu publicáu nel diariu socialista ‘Avance’ en 1937– esplica’l nuestru presente –en sincronía con una realidá etenra, cósmica–. El cineasta nun pue evitar traducir a les palabres de casa aquel artículu, tituláu ‘Agresión y regresión’, nel so cuadernu, nel que yá trabaya con otra montonera testos del autor de Peruyes: «Qué ibéricu esti achaque –achaque crónicu na tierra nuestra– d’un periodu d’encrespamientu de les fuercies regresives. Qué poques les páxinas de la nuestra historia política que nun tengan la mancha d’una agresión al pueblu, repetida con periodicidá inevitable, dende que’l pueblu salió de la nublina trupa del medievu y alquirió, yá na antoxana de la edá moderna, la conciencia d’un destín históricu, y un conceptu superior de les sos llibertaes y los sos derechos […] N’España, estes lluches polítiques, biolóxiques sería meyor dicir, que Marx calificó dafechu, al denomales xenéricamente «llucha de clases», tuvieron siempres un calter negativu de regresión y de crueldá. Tuvieron tamién la particularidá de tar provocaes pol fanatismu y la soberbia de les clases privilexaes. Fogueres inquisitoriales, matances colectives d’herexes, fusilamientos a mamplén de lliberales nel sieglu XIX, o de marxistes nel XX, ¿qué más da? Siempres el mesmu zarpazu agresivu de la reacción enemiga de tou movimientu d’avance hacia’l porvenir. D’ehí que l’inxeniu popular, col so aciertu peculiar, calificare de manera ta xusta a los nuestros reaccionarios, llamándolos «cavernícoles», homes del covarón, ensin dulda por intuyir que toda regresión implica un recuerdu llonxanu, un impulsu subconsciente que-y vien al home de mente reaccionaria del fondu de la cueva prehistórica, herencia misteriosa d’orangután orixinariu, que tien una cadarma que tovía val d’arquitectura al nuestru cuerpu actual.